Nesses últimos dias vimos o massacre que vem ocorrendo no Peru contra a população indígena que clama por seus direitos. Mais de 50 mortos, de ambos os lados (indígenas na maioria mas também policiais) em uma violência que o Presidente do país, Alan Garcia, não consegue nem quer acabar - este se limita a apontar o dedo para os indígenas, como se criminosos fossem.Uma amiga minha Peruana esteve nas manifestações indígenas - felizmente não sofreu nada e está bem - e mandou essa msg pelo Facebook:
“Por la solidaridad con los fallecidos (indígenas y policías), por el cese a la violencia, por un gobierno que sea capaz de reconocer y responsabilizarse por sus grandes y fatales acciones e inacciones, por el respeto a los derechos de todos y de los menos favorecidos, por la selva: Este jueves 11 de junio, gran marcha para decir Basta!!”
E uma outra sobre a situação:
” la situación aquí es extrema… hay muchos fallecidos policías e indígenas, lo peor es que la muerte de estos segundos se relativiza o no se informa… la gente llama pidiendo ayuda y respeto a sus derechos, mientrsa que la normatividad que desencadenó todo esto sigue vigente… estamos ahora tratando que las cosas no se agraven aún más… espero que la ciudadanía actúe para contrarrestar en algo esta situación, y que el gobierno haga una salida pacífica de una vez por todas…”
Slide com algumas imagens - fortes - do massacre: Alan Garcia Asesino!
"A organização civil Anistia Internacional, de proteção aos direitos humanos, manifestou hoje "muita preocupação" com a "situação crítica" na Amazônica peruana, após os confrontos da última sexta-feira (5) entre indígenas e a polícia, que causou ao menos 31 mortes. "O direito à vida, à integridade física e à liberdade contra a tortura e os maus tratos deve ser respeitado em todo momento", declarou Nuria García, investigadora da organização no Peru. "Genocídio!
A ministra venezuelana para os Povos Indígenas, Nicia Maldonado, chamou hoje de "genocídio" as operações realizadas pela polícia peruana na cidade de Bagua, norte do país, onde ao menos 30 pessoas já morreram desde a última sexta-feira.O líder do movimento indígena, Alberto Pizango, pediu asilo à embaixada da Nicarágua, temendo perseguições polícias e tentativas de assassinato e a Ministra Peruana para assuntos da Mulher renunciou ao cargo em protesto.
"Mais uma vez, mostra-se o atropelo aos quais sempre foram sujeitos os povos indígenas, sobretudo durante a época dos governos neoliberais", enfatizou. "Condenamos categoricamente este genocídio cometido contra nossos irmãos."
"A Ministra da Mulher e Desenvolvimento Social, Carmen Vildoso, renunciou hoje de forma inapelável ao cargo depois dos conflitos ocorridos em Bagua na sexta-feira passada e que deixaram, até o momento, 24 policiais mortos e um número indeterminado de índios desaparecidos."Mais informações no CMI, Estado Anarquista, Vi o Mundo e copio abaixo matéria do Nationalia sobre o caso:
El conflicte entre indígenes i exèrcit a l'Amazònia peruana assoleix dimensions crítiques
09/06/2009
Algunes fonts parlen de fins a 30 indígenes i 22 policies morts des de divendres passat · Alberto Pizango, el líder de referència del moviment indígena al Perú, s'ha refugiat a l'ambaixada de Nicaragua · Els pobles de la selva amazònica han aturat el país per protestar contra els decrets del Govern peruà, que autoritzen l'explotació privada del gas i el petroli del territori.
L'Amazònia del Perú ha passat en pocs dies de la tensió al conflicte obert entre els indígenes de la selva i les forces de l'Estat, amb la matança de divendres com a punt àlgid. Més de 50 persones, entre indígenes i cossos de seguretat, van morir a la regió de Bagua, en uns fets que no han pogut ser aclarits degut a les grans diferències entre la versió dels fets que ha explicat l'exèrcit i la dels testimonis indígenes i activistes.
Tal com informa IPS News, les autoritats defineixen els fets de divendres a Bagua com un enfrontament entre els manifestants que havien tallat una carretera i la policia, durant el qual els indígenes van retenir i assassinar vint-i-dos policies, mentre que nou manifestants van morir a conseqüència durant els fets. Els altres, en canvi, sostenen que la policia i l'exèrcit van atacar la població quan molta gent encara dormia, van matar almenys quaranta indígenes i se'n van endur els cossos. Segons aquesta versió, fou després de l'atac que un grup d'indígenes revoltats va segrestar i degollar un nombre indeterminat d'agents de policia.
Siguin quines siguin les xifres, la situació és greu i ha estat condemnada per desenes d'organitzacions de defensa dels drets humans d'arreu del món. El Govern d'Alan García ha declarat el toc de queda a Bagua i ha explicat que "hi ha una conspiració per impedir-nos utilitzar la nostra riquesa natural". El president peruà no va dubtar a incriminar, sense dir noms, els seus adversaris regionals -especialment Veneçuela i Bolívia- tot preguntant-se quines són "les xarxes internacionals que fomenten els disturbis".
Els pobles nadius amazònics, agrupats sota les sigles d'AIDESEP (Associació Interètnica de Desenvolupament de la Selva Peruana), protagonitzen des del passat 9 d'abril una gran protesta en forma de bloqueigs de carreteres i de rutes fluvials, i ocupacions d'instal·lacions petrolíferes, perquè el Govern d'Alan García faci marxa enrere en l'aplicació de deu decrets legislatius que volen promoure la inversió privada en els territoris habitats pels pobles indígenes. Aquests asseguren que les lleis els obligaran a deixar les seves terres i possibilitaran la destrucció de la selva, i recorden que la Comissió de Constitució i la Defensoria del Poble -ambdós òrgans institucionals- han dit que els decrets són anticonstitucionals. Els decrets també violen alguns tractats internacionals, com el Conveni 169 de l'OIT.
Ordre de captura i fugida de Pizango
Amb tot això, el principal interlocutor dels indígenes en revolta, Alberto Pizango -líder de l'AIDESEP- ha demanat asil polític a l'Estat de Nicaragua, ja que Lima ha decretat contra ell una ordre de recerca i captura pels delictes de sedició, homicidi qualificat i atac a les forces armades. La Fiscalia de l'Estat l'acusa d'haver instigat els enfrontaments de divendres passat. Pizango resta refugiat a l'ambaixada nicaragüenya del Perú, a l'espera de saber si se li concedeix l'asil polític.Crítiques i mostres de preocupació a escala internacional
Els fets ocorreguts a l'Amazònia peruana durant les darreres setmanes ràpidament han travessat fronteres. Els pobles nadius han recollit la solidaritat de bona part de les organitzacions indígenes del continent sud-americà, entre les quals hi destaca la de la Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes. A la seva web hi ha un recull de les altres organitzacions que han expressat el suport als peruans revoltats.Amnistia Internacional ha alertat que la situació és crítica, ha demanat a les autoritats "proporció" en les seves accions i als indígenes que aturin la violència. Una altra entitat internacional, Survival International, ha demanat a les companyies petrolíferes que abandonin la zona fins que Lima no solucioni el què han anomenat com "el Tiananmen de Perú".
A Catalunya, les organitzacions AlterNativa i Lliga dels Drets dels Pobles estan fent un seguiment dels esdeveniments gràcies a personal que tenien desplaçat sobre el terreny.
Imatges: Mobilització indígena i Alberto Pizango (AIDESEP).
Més informació:
- IPS News: PERU: ‘Police Are Throwing Bodies in the River,' Say Native Protesters i INDÍGENAS-PERÚ: Escala violencia en la Amazonia.
- RPP Noticias: Pizango está refugiado y no asilado en Embajada de Nicaragua en Lima
- LaRepublica.pe: "Los nativos están indignados y exigen derogatoria de DL 1090"
- Nationalia: Continuen les protestes dels indígenes peruans mentre el Govern autoritza la intervenció de l'exèrcit
----------------------------------
Update:
Governo Peruano cede! Mas apenas parcialmente.
Congresso peruano suspende lei que gerou protestos indígenas
10 de junho de 2009 • 16h56 • atualizado às 18h59
O Congresso do Peru aprovou hoje a suspensão durante 90 dias de uma polêmica lei que gerou uma série de protestos indígenas, que no fim de semana passado deixaram pelo menos 33 mortos.A iniciativa, que suspende o decreto 1.090, obteve 57 votos a favor, 47 contra e uma abstenção.
O Governo contou com o apoio da aliança conservadora União Nacional, a fujimorista Aliança pelo Futuro e a independente Aliança Nacional, enquanto o Partido Nacionalista Peruano votou contra e protestou no plenário, exigindo a revogação da lei.
O decreto 1.090 busca regulamentar e supervisionar a gestão e aproveitamento sustentável dos recursos florestais, incluindo concessões de ecoturismo e de conservação, através de uma autoridade subordinada ao Ministério da Agricultura.
Sua criação responde ao pedido dos Estados Unidos de que o Peru tenha uma entidade para investigar as infrações na gestão do sistema florestal e garantir que a madeira comercializada não tenha origem ilícita, condição imposta por esse país para a aprovação do tratado de livre-comércio promulgado por ambos os Governos no ano passado.
No entanto, os povos amazônicos e ONGs que os apoiam reivindicam a revogação dessa norma, porque as comunidades indígenas não foram consultadas para a aprovação, conforme o disposto pela Organização Internacional do Trabalho (OIT).
